La intel·ligència artificial (IA) està cridada a ser la quarta revolució industrial i Espanya necessita apostar des de ja per una estratègia clara de IA com a país per a poder liderar aquest nou salt tecnològic en, almenys, aquells sectors clau de la nostra economia. D’això i molt més es va parlar el passat 23 de novembre a Alacant, on experts internacionals dels principals gegants tecnològics del món com Apple, Google, Amazon, IBM o Microsoft es van donar cita per a participar en l’ I Congrés Internacional d’Artificial, que va congregar en el ADDA a més de 1.500 persones.

El congrés, impulsat per SumaInnova i organitzat per l’Independent, va posar sobre la taula les oportunitats, reptes i amenaces d’una tecnologia que ja es considera més revolucionària que l’electricitat i que té un impacte cada vegada major tant en les persones com en la societat, el treball, l’economia, l’esfera pública i l’esfera privada.

El creador de Siri, l’assistent per veu d’Apple

L’encarregat d’obrir el congrés va ser Álex Acero, director de Siri, assistent per veu d’Apple implantat en més de 500 milions de dispositius de tot el món. Acer, que va parlar sobre la revolució del Deep Learning, va destacar que existeix una demanda sense cobrir de professionals especialitzats en aquest camp: “No trobem suficients”.

Alex Acero va afirmar que el futur de Siri, assistent virtual d’Apple que va veure la llum en 2011 anirà encaminat al fet que siga capaç de mantindre una conversa en diversos torns i en un context, més enllà de respondre preguntes. Que siga una part indispensable de la vida de les persones, igual que hui ho són els telèfons mòbils, per a ajudar-nos amb tot el que necessitem en qualsevol moment.

La intel·ligència artificial en la societat

Està preparada la societat per a aprofitar les oportunitats i minimitzar els riscos d’aquesta tecnologia tan revolucionària?

D’aquesta i altres qüestions van debatre els experts participants en el primer panell del congrés, moderat per Pablo Caño i integrat per Lorena Jaume-Palasí, directora executiva de The Ethical Tech Society, organització que vela pel compliment dels principis ètics en la intel·ligència artificial; la manager de Accenture, Marta Balbás; l’experta en IA i robòtica en IDC Herzliya, Jessica Cauchard; i el director d’investigació de IA del CSIC, Ramón López de Mántaras.

Entre les principals conclusions, els experts van destacar que la IA protagonitzarà la quarta revolució industrial, que no és ciència-ficció i que està ací per a ajudar-nos, i que la clau passa per educar als ciutadans sobre els beneficis i els riscos.

Un procés, van subratllar, que ha de començar com més prompte millor, en el col·legi i posteriorment en les universitats, perquè les persones puguen entendre que està passant amb les seues dades i la seua privacitat per a poder prendre decisions informades i que, d’aquesta manera, la societat siga capaç d’aprofitar les oportunitats de les tecnologies intel·ligents i minimitzar les amenaces.

La intel·ligència artificial en el treball

Moderat pel director de Suma Gestió Tributària i SumaInnova, Manuel Bonilla, el segon panell del congrés va abordar la intel·ligència artificial en el treball, amb la participació del subdirector general d’Innovació del Banc Sabadell, Alfonso Ayuso, el director de Ciències de Dades i IA de Amazon, Hugo Zaragoza, el director de Tecnologia a Espanya de Microsoft, Héctor Sánchez, la directora d’Innovació de IBM, Elisa Martín, i Antonio García, de Everis.

Entre altres qüestions, els experts van destacar que la IA està intentant imitar capacitats humanes i que s’ha accelerat per la convergència de tres factors: l’enorme capacitat computacional, la gran quantitat de dades disponible (Big Data) i una nova generació d’algorismes que va avançant en el reconeixement, interpretació i comprensió semàntica.

Una dada: Les previsions apunten al fet que, en 2025, el 95% de les comunicacions de les empreses amb els seus clients es desenvoluparà mitjançant agents conversacionals intel·ligents (chatbots)

Així mateix, es va destacar l’impacte de la IA a l’hora que les empreses estiguen transformant el seu concepte de vendre productes a vendre experiències a través de l’anàlisi cognitiva basada en l’anàlisi de dades tant internes com externs sobre els consumidors.

Hem d’apostar com a país per la intel·ligència artificial pel seu enorme impacte en tots els sectors i organitzacions, van subratllar els experts, que van incidir en la necessitat de treballar en l’ètica de la IA, “no pensant en què es pot fer, sinó en què s’ha de fer”.

La intel·ligència artificial en l’esfera pública i privada

Moderat per Casimiro García-Abadillo, el tercer panell va comptar amb la participació de l’alacantina Nuria Oliver, directora de Ciències de Dades de Vodafone i una de les majors expertes en IA del món, i d’Andrés Pedreño, president de AlicanTec.

Nuria Oliver va destacar que hem d’entendre la intel·ligència artificial com un aliat, “com una nova electricitat”, capaç de tindre un gran impacte en sectors determinants com la medicina, el transport, i l’economia en general”. “La IA també ens ajudarà, per exemple, a gestionar el canvi climàtic, per a poder entendre-ho millor, predir les seues conseqüències i poder anticipar-nos”, va afegir la investigadora.

La gran revolució de la IA no ho veurem fins a dins d’uns 10 anys, va vaticinar Oliver, qui no obstant això va destacar que la intel·ligència artificial ja conviu amb nosaltres, ha arribat per a quedar-se i el seu impacte s’anirà colant cada vegada més en les nostres vides quotidianes progressivament.

Per part seua, Pedreño va subratllar que la IA suposa un avanç potencial en molts sectors i va apel·lar al fet que Espanya “ha de començar a tindre una estratègia clara d’intel·ligència artificial per a no perdre l’oportunitat de liderar el seu desenvolupament en sectors estratègics com, per exemple, el turisme”. “No fer-ho seria perdre un avantatge enormement competitiu enfront d’altres països”, va afegir Pedreño, que va advocar per una regulació no excessivament severa sinó per una major educació.

“És fonamental que els països eduquen als ciutadans en l’era digital, que desenvolupen campanyes educatives actives i proactives, perquè les persones entenguen millor les tecnologies intel·ligents i puguen buidar determinats temors respecte a la seua privacitat, per exemple”, va destacar el president de AlicanTec.

La intel·ligència artificial en el nostre entorn

A la vesprada, amb el panell ‘La intel·ligència artificial en el nostre entorn’, va ser el torn de la participació d’experts alacantins que, gràcies a diferents projectes, ocupen un paper destacat en el món de l’economia digital. En aquesta taula, moderada pel periodista Tomás Mayoral, van participar Eduardo Manchón, CEO i fundador de Panoramio, el primer projecte espanyol que va ser adquirit per la multinacional Google, a més de Aurelia Bustos, oncòloga i enginyera informàtica i experta en intel·ligència artificial aplicada a la investigació oncològica; el CEO i cofundador de FIXR, Andrés Torrubia, únic espanyol que va participar l’any passat en un concurs internacional sobre conducció autònoma; el director del Laboratori de Nanotecnologia de la UA i membre del Fòrum Econòmic Mundial Davos, Javier García; i el director general de la Informació i les Comunicacions de la Generalitat Valenciana, Pedro Pernías.

Els experts, que van reivindicar una major visibilitat per al talent nacional existent, van incidir que, efectivament, la IA està cridada a ser la quarta revolució industrial i ha de portar aparellada una revolució dels valors per a poder aprofitar les oportunitats.

Aquesta revolució, van afegir, ha de posar a les persones en el centre.

L’última conferència del congrés va ser a càrrec de la directora de Polítiques Públiques i Assumptes Institucionals de Google a Àsia Pacífic, Orient Mitjà, Àfrica i Rússia, Bàrbara Navarro, que va augurar que la Xina es convertirà pròximament en la primera potència mundial en intel·ligència artificial i va destacar, en aquest sentit, que la IA és una aposta estratègica a Àsia amb un clar suport governamental.

“Els governs han de prendre partit i fomentar aquestes tecnologies, ja que quedar-se parat tindrà un gran impacte negatiu”, va asseverar.

La clausura oficial de l’acte va ser a càrrec de Victoria Prego, presidenta de l’Associació de Periodistes de Madrid, que va apel·lar a la necessitat d’entendre la intel·ligència artificial com a servei i “mai perdre de vista els principis de control ètic i polític”.

Concloïa així amb un ple d’assistència fins al final aquest I Congrés Internacional d’Intel·ligència Artificial celebrat a Alacant, on les startups de la zona també van tindre el seu espai reservat en el ADDA, en un showroom on van tindre l’oportunitat d’exposar i presentar les seues idees i projectes d’innovació als assistents.