Existeix la creença que només es pot exigir al comprador el pagament dels últims 4 anys, però això no és així, ho aclarim en el present post.

Dins del Dret Tributari, la prescripció en la recaptació de deutes és el termini durant el qual l’Administració pot exigir el pagament d’un deute al contribuent o altres responsables d’esta. Es regula en els articles 66.b, 67.2 i 68.2 de la Llei 58/2003 General Tributària, fixant-se en el termini de 4 anys.

No obstant això, totes les notificacions d’actuacions del procediment de constrenyiment practicades al deutor inicial, interrompen el termini de prescripció, reiniciant-se de nou el còmput de 4 anys des d’aqueix moment. També ho fan les actuacions del contribuent dirigides a l’extinció (pagament o baixa) del deute tributari, la interposició de recursos o reclamacions o la declaració del concurs del deutor.

Posem un exemple, en un IBI de l’exercici 2017 en el qual s’haja notificat la provisió de constrenyiment al contribuent al maig de 2018, la prescripció no es produirà fins a maig de 2022. Si esta finca es transmet al gener de 2022 i el transmitent és declarat fallit (és a dir es considera el deute com a incobrable per insolvència o per una altra causa), este IBI de 2017 podrà exigir-se al nou propietari.

Per este motiu és pràctica habitual que el comprador d’un immoble sol·licite al Notari que incorpore a l’escriptura pública, un informe emés per Suma Gestió Tributària informant dels deutes d’IBI pendents de pagament de la finca a transmetre, a fi de conéixer l’estat de les mateixes i evitar sorpreses. Aquest informe és emés per Suma de manera telemàtica quan és sol·licitat per la Notaria.

Per a més informació consulte a Suma pels canals disponibles.