Divendres passat 7 de juny, es va celebrar a Alacant el segon Fòrum Internacional Blockchain organitzat per Suma Gestió Tributària junt amb la Diputació d’Alacant. Auditori “Europa” de l’EUIPO, l’Oficina Europea de Propietat Intel·lectual, va acollir als més de 500 assistents del món local, acadèmic i de l’empresa, provinents de diferents punts de la geografia espanyola i d’institucions internacionals. La jornada va poder ser seguida en directe per streaming i el seu hashtag #foroSUMAblockchain es va convertir en trending topic en eixa franja horària.
La jornada va començar amb un emotiu homenatge a un dels ponents invitats, Eugenio Triana, difunt fa uns dies abans. Es va projectar un breu vídeo sobre la seua vida en què el professor Manuel Desantes, catedràtic de Dret internacional privat i exvicepresident de l’Oficina Europea de Patents, i amic del difunt, va compartir amb l’auditori el perfil professional i humà de què va ser un qualificat enginyer i precursor d’Internet en els seus començaments. A pesar de la seua absència l’organització va voler tindre’l present i com a reconeixement no va voler eliminar el seu nom del programa.
Christian Archambeau, director executiu de l’EUIPO, va donar la benvinguda un any més a tots els congressistes a les instal·lacions de l’oficina europea a Alacant i va remarcar la rellevància que esta tecnologia pot tindre per a la protecció de la propietat intel·lectual. A més va anunciar que la Comissió Europea ha creat “l’Observatori del Blockchain” per a potenciar esta tecnologia que farà millorar la seguretat a través de les cadenes de subministrament internacional.
Després d’ell, va prendre la paraula el president de la Diputació d’Alacant, César Sánchez, que va animar als participants a debatre sobre estes tecnologies disruptives que poden millorar la qualitat de vida i servici als ciutadans indicant que l’esdeveniment col·locava a Alacant en el mapa mundial de la innovació. Per la seua banda l’alcalde en funcions d’Alacant, Luis Barcala, va posar en valor la idoneïtat de la ciutat per a acollir a empreses de base tecnològica per les seues infraestructures, el seu caràcter acollidor i les seues nombroses iniciatives tecnològiques, assenyalant la necessitat que tots, institucions i empreses, hem d’anar de la mà per a obtindre els millors resultats. «Alguna cosa està passant a Alacant on s’està creant un nou ecosistema que demanda la indústria tecnològica i que hem d’aprofitar», va declarar.
Quins són els reptes i les oportunitats del Blockchain?
La primera taula del Fòrum es va centrar a desgranar les oportunitats i reptes del Blockchain en la societat. De la mà del moderador Manuel Bonilla, director de Suma, se van anar desenrotllant les intervencions dels ponents entre els que va remarcar el fet de que hi havia una presència femenina majoritària. Va començar Andrés Pedreño, exrector de la Universitat d’Alacant i President d’Alicantec , Associació per a la Promoció i l’Impuls de la Tecnologia i la Societat del Coneixement d’Alacant. La seua intervenció va desgranar els reptes perquè esta tecnologia puga avançar: “cal millorar el rendiment del sistema, la necessitat de l’estandardització per a millorar la interoperabilitat, reduint la complexitat i el cost actual, sense oblidar la necessitat de generar la seguretat jurídica necessària”. Va incidir en l’educació i formació des de les edats primerenques com a palanques perquè pugem ser competitius a nivell mundial.
Montse Guàrdia, presidenta d’Alastria Blockchain Ecosystem, va explicar que la clau de l’èxit del blockchain és que es canvia l’arquitectura actual de la informació centralitzada i la posa “en malla”, en què tots els nodes són importants. “Tokenizar, identitat digital, smart contracts i innovació” són els termes clau, que han de ser impulsats per la triada “Persones, metodologia i tecnologia”, va concloure la ponent. Carmen Chicharro, directora d’Innovació i Màrqueting de Metrovacesa, va començar la seua exposició remarcant la importància la identitat digital per a facilitar els processos no sols de venda d’immobles sinó per a la contractació dels servicis (llum, gas, telèfon) amb un clic de ratolí. Va explicar un cas d’ús consistent en la creació d’una plataforma de venda i gestió d’actius dirigida a fons d’inversió, family office i crowfunding, en el que tots els passos de la pre venda d’immobles es fan sobre plataforma Blockchain. S’inclouen smart contracts (instruccions que s’executen automàticament quan es complixen una sèrie de condicions) i que en definitiva permet que els interessats puguen seguir totes les fases del desenrotllament.
Tancava la taula Olga Blanco, Executive Partner d’IBM i responsable de projectes de Blockchain i d’Intel·ligència Artificial, una de les empreses tecnològiques que abans va començar a desenrotllar projectes basats en la cadena de blocs. La seua intervenció es va centrar en diverses experiències positives que IBM està tenint en el sector del transport marítim, en l’àmbit de les ONG perquè els donants puguen fer el seguiment de l’ús dels fons recaptats i finalment el projecte IBM Food Trust en què, en col·laboració amb una gran superfície d’alimentació, gràcies a Blockchain es pot verificar tota la cadena de generació, transport i distribució d’aliments frescos, que no sols permet verificar la seua autenticitat sinó que permetrà localitzar partides amb algun tipus de característiques o deficiències.
Després dels ponents, es va obrir el torn de preguntes en què experts en la matèria van plantejar qüestions als ponents després d’una breu reflexió sobre el tema de discussió del panell. José Carlos Diez, va deixar la seua empremta d’observador d’economia, amb una interessant reflexió sobre la usabilitat el Blockchain, en la que la transparència genera confiança i economia d’intercanvi, que unit a la seguretat jurídica i a l’eficiència pot convéncer els usuaris de la seua bondat. La pregunta al panell va ser sobre què més feia falta perquè es generalitzara el seu ús, sent replicat per Pedreño en termes de millorar la cultura digital i per Blanco al·ludint a la necessitat de millorar la confiança en nosaltres mateixos. Pedro Pernías, professor de la UA i director general de TIC de la Generalitat Valenciana, va centrar la seua reflexió en no perdre de vista la necessitat de gestionar correctament els importants canvis organitzatius que la implantació del Blockchain comporta. Pedro Miguel Ruiz, vicerector de la Universitat Múrcia i responsable de la seua Universitat Digital va centrar la seua reflexió-pregunta en què si les idees de fa uns mesos s’estan convertit en projectes, cal pensar en com preparar funcionalment a les organitzacions, entre ells les administracions públiques, ja que sense això no hi ha garantia d’èxit.
La ronda de reflexions dels experts la va tancar Nuria Oliver, directora d’investigació i de Ciència de Dades de Vodafone, posant sobre la taula les dades de la consultora Gartner sobre la inexistència en data de hui de projectes grans que estiguen realment operatius, sinó que es trobaven en fase de proves o pilotatge. Després d’assenyalar alguns efectes secundaris perversos de la immutabilitat de dades en la Blockchain, va llançar a la taula una pregunta-repte interessant en mode experiment mental: amb recursos econòmics i poder decisori il·limitats, com faríem per a tindre un exemple d’èxit? La resposta a esta pregunta va suposar també un interessant dialogue sobre l’estat actual d’esta tecnologia i dels sectors en què el seu ús està més pròxim.
La visió legal del Blockchain
El segon Panell s’enfrontava a un dels temes de més actualitat en el Blockchain, la necessitat que els actius digitals complisquen amb l’entorn legal. Els participants d’esta taula, registradors, notaris i el món acadèmic, van reflectir les diverses visions sobre esta nova realitat tecnològica. De la mà del moderador Miguel Angel Bernal, director general de Contractació, Patrimoni i Organització del Govern d’Aragó, va començar la seua intervenció Jesus Sieira , Registrador de la Propietat i Mercantil i Director d’Innovació i Noves Tecnologies del Deganat de Registradors de Balears. La seua ponència va desenrotllar les bases jurídiques de l’anomenada “tokenización “aplicada a un bé immoble, que va definir com la creació d’una representació digital del dret real sobre eixe bé, assenyalant que “la realitat jurídica del bé i de la seua representació digital no poden circular de forma separades perquè s’incrementaria la inseguretat jurídica”. Després d’això va posar en valor el paper que el Registre de la Propietat pot exercir per a aconseguir la plena legalitat jurídica i transparència.
A continuació el notari i exdegà del Col·legi Notarial de València, César Belda, va remarcar els conceptes de “veracitat i legalitat” com a claus perquè la informació que s’aboca en el blockchain no supose una multiplicació d’error o la falsedat. Va assenyalar també algunes dificultats de la tecnologia per a gestionar la presencialitat, aspecte clau en la funció notarial i va mencionar alguns altres aspectes que la tecnologia no soluciona de moment. La tercera ponent de la taula Carmen Pastor, tenia el doble paper de professora Dret Mercantil de la UA i directora laboratori interuniversitari de Blockchain BAES. En la part teòrica va introduir el concepte de bessó digital com una versió quelcom diferent del token (representació digital d’un objecte) i la seua aplicació en alguns exemples, i va alertar sobre els reptes reguladors que s’acosten quan alguns operadors com Facebook i Whatsapp introduïsquen la seua pròpia moneda digital en les seues aplicacions com a mitjà de pagament entre els usuaris. Va tancar la taula el moderador posant el valor el fet de que per primera vegada els juristes no posen obstacles legals als avanços tecnològics sinó que els recolzen i impulsen.
El repte de l’estandardització del Blockchain per a Europa
El tercer Panell va ser de contingut regulador i va ser moderat per Oscar Martínez, professor de l’Escola d’Enginyers de la UMH i president electe d’IEEE Espanya. El tema de discussió va ser la necessitat de buscar les normes comunes sobre les quals desenrotllar els projectes Blockchain i per a això es va comptar amb la presència de dos membres del institut IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers) una associació mundial d’enginyers que té els seus orígens en 1884 de la mà d’hòmens cèlebres com Thomas A. Edison i Alexander G. Bell, i a la que han pertangut 27 Premis Nobel al llarg de la seua història i més recentment 9 premis Príncep/Princesa d’Astúries.
La primera ponent va ser Clara Neppel, Directora d’Operacions de l’IEEE, que va assenyalar la importància que els sectors tecnològic, econòmic i la Política/Societat es posen d’acord amb l’hora d’establir les normes comunes. Va assenyalar que “una forma que la societat confie en esta tecnologia és que conega el que hi hi ha dins, només així es podrà avançar”. Va desenrotllar alguns casos d’ús de blockchain que l’IEEE ha analitzat per a crear les normes d’interoperabilitat, entre ells allò que s’ha relacionat amb l’autorització a l’ús de dades personals que en algun moment s’han cedit a les organitzacions.
El segon ponent del panell va ser Ramesh Ramadoss, President mundial de la secció d’IEEE Blockchain, que va detallar el conjunt de grups de treball que la seua institució està dirigint per al sector sanitari, governança, indústria, banca, finances, cadena de subministraments etc. En tots ells han de participar tots els interessats, del sector públic i privat perquè la norma resultant siga operativa. Va compartir la seua visió personal respecte a l’al procés d’estandardització: “crec que serà impossible tindre un únic estàndard, ja que cada sector necessitarà el seu propi”. Va comentar també que l’Institut té una relació fluida amb les institucions europees en matèria de busca d’estàndards.
Casos d’ús de la tecnologia Blockchain en el sector públic
L’últim panell del dia va ser el d’experiències pràctiques en l’ús d’esta innovadora tecnologia. El moderador Rafael Navarro, cofundador d’Innsomnia, va plantejar a tots els participants de la taula una pregunta genèrica: Quin temps d’implantació s’espera per a esta tecnologia? Els ponents van anar desgranant les seues prediccions junt amb els seus casos d’ús en Blockchain. Va començar Manuel Bonilla, director de Suma Gestió Tributària, mostrant un projecte d’aplicació de la tecnologia a la gestió de sancions de trànsit, en el que es comença per la tokenización del vehicle per a després anar afegint informació a la cadena de blocs sobre la seua matriculació, impost anual de vehicle, sancions de trànsit, etc. Va finalitzar afirmant que el Blockchain està ja preparat i que SUMA està capacitada per a col·laborar amb la DGT en este procés de digitalització i avançar amb alguna prova en real sobre este tema.
Ramón Martínez, Senior Developer de BAES, va explicar la creació d’una xarxa Blockchain entre totes les universitats públiques d’Alacant i València, en la que ja s’han realitzat proves reals d’ús en la gestió d’assistència a congressos i està prevista una segona xarxa per a desenrotllar projectes conjunts. Pablo de Castro, CEO fundador de CONCEPTUAL Knowledge Logistic and Technologies S.L., va explicar dos interessants projectes Blockchain aplicats a la logística del transport marítim, un relacionat amb l’automatització de la documentació relacionada amb les mercaderies i un altre de caràcter mediambiental relacionat amb la millora de la gestió de residus de combustible generats pels barcos de càrrega. Va finalitzar amb una significativa sentència sobre la tecnologia: “En els ports fa falta més fibra òptica i menys formigó”. José Antonio Amador, director TIC de l’Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana, va presentar projectes en esta matèria i el paper facilitador de l’Autoritat de Certificació en matèria d’identificació digital, afirmant la debilitat d’actual pseudoanonimat de la blockchain, i reafirmat la necessitat que existisca una “identificació forta” com a base per a guanyar confiança en esta tecnologia. Va tancar esta taula d’experiències
Miguel Ortega, assessor del director de l’EUIPO, Departament Transformació Digital. El ponent va detallar un cas d’ús aplicat a la lluita contra la falsificació. Han organitzat esdeveniments específics que han anomenat Blockaton (de Blockchain i marató) reunint a 300 persones de diferents sectors i perfils per a generar idees per a combatre la pirateria, la qual cosa permetrà fer un seguiment de la cadena de subministrament per a assegurar l’autenticitat des del seu origen.
Els organitzadors del congrés van oferir un espai gratuït perquè empreses, grups, equips pogueren exposar els seus projectes relacionats amb Blockchain. Este entorn va suposar una oportunitat excepcional per a donar-se a conéixer, aconseguir inversió/clients i connectar amb altres projectes afins. La zona d’exposició va estar oberta d’11 a 17h. i es va convertir en un punt de trobada en què 20 startups de tota Espanya van poder compartir el seu treball amb els nombrosos visitants que es van interessar pels projectes. Les acceleradores Llanzadera i Innsomnia van participar activament en esta iniciativa.
Esta és la segona edició d’este Fòrum internacional que ha organitzat Suma i la Diputació d’Alacant en l’EUIPO amb la col·laboració de nombroses institucions públiques i privades.
