En este article s’exposaran aspectes tributaris sobre les ordenances municipals, així com l’impacte del RD Llei 8/2020 en els tributs locals.

Informació tributària d’ordenances municipals amb efectes l’any 2020

La modificació de les ordenances municipals, ha de seguir el procediment fixat en els articles 15 a 19 del Reial decret legislatiu, del 5 de març, pel qual s’aprova el TRLRHL (d’ara en avant TRLRHL).

Ha de tindre’s en compte que la lletra c) de l’article 16 del TRLRHL fa referència a la “data del començament de la seua aplicació” i que únicament pot ser interpretada en el sentit de distingir entre:

  • El moment d’entrada en vigor de l’Ordenança, que es produeix amb la publicació en el Butlletí Oficial de la Província o de la Comunitat Autònoma un provincial, previst en l’art. 17.4, i
  • El moment de la seua eficàcia que es produeix l’1 de gener de l’any següent al de la seua tramitació. Sense que siga possible entendre que la Llei estiga permetent l’eficàcia retroactiva de les Ordenances.

Per això, quan es tracta d’impostos i taxes de venciment periòdic, el període impositiu del qual coincideix amb l’any natural, l’inici és l’1 de gener de cada any i la modificació de les ordenances han d’estar aprovades i publicades definitivament en el BOP com a màxim el 31 de desembre de l’any anterior.

Posem com a exemple de l’IBI. D’acord amb l’article 75 del TRLRHL l’apartat 1 disposa, que l’impost s’esdevinga el primer dia del període impositiu; l’apartat 2 que el període impositiu coincideix amb l’any natural i, l’apartat 3, que les ulteriors modificacions cadastrals només tinguen efectivitat en la meritació immediatament posterior (previsió que ha sigut entesa per la jurisprudència en el sentit que totes les alteracions d’ordre físic, jurídic o econòmic que es produïsquen en els béns gravats només tenen conseqüències en el període impositiu següent a aquell en què tenen lloc).

Per tant, l’aplicació d’una modificació l’entrada en vigor de la qual es produeix després, suposaria afectar i alterar deutes tributaris ja sorgits i existents és a dir situacions jurídiques consolidades.

És nombrosa la jurisprudència que s’ha pronunciat en el sentit que no pot atribuir-se efectes retroactius a una ordenança fiscal; podem citar:

  • La TSJ de 19 de desembre de 2011 estableix que, fora de les matèries sancionadors, art. 9.3 C.E, està vetat la retroactivitat, llevat que es dote l’àmbit de retroactivitat pel legislador.
  • La STS de 13 de febrer de 1989 ha establit que “si bé la retroactivitat pot ser establida per una llei, la retroactivitat queda exclosa de la potestat reglamentària de l’Administració”.

En la mateixa Sentència, s’aclareix que “aqueixa irretroactivitat ha de mantindre’s fins i tot en el cas que la nova ordenança siga més favorable”. Això només pot donar-se, d’acord amb el Codi Civil, per les lleis, és a dir, només les normes d’este rang, poden preveure la retroactivitat dels seus efectes.

  • La STS de 16 de juliol de 1993, estudia el problema tenint en compte l’article 70.2, de la Llei de les Bases de Règim Local i l’article 190.1 i 2 del Text Refós de Règim Local provat per RDL 781/1986, de 18 d’abril. I, entén que d’acord amb tals preceptes “no solament no estableixen la possibilitat de retroactivitat de les ordenances fiscals, sinó que, més aviat, es pronuncien de la manera més terminant per la no retroactivitat, en establir que «no entraran en vigor fins que s’haja publicat íntegrament el seu text i haja a més transcorregut el termini. Pel que entendre que una ordenança fiscal sotmesa a aquesta normativa puga tindre efectes retroactius és reconéixer retroacció, no solament sense una norma legal que expressament l’establisca, sinó presumint-la en contra d’una norma de tal rang que, en definitiva, estableix la no retroactivitat.

A més, aclareix que eixa irretroactivitat ha de mantindre’s fins i tot en el cas que la nova ordenança siga més favorable

Beneficis fiscals en els impostos i taxes municipals

La reserva de llei en matèria tributària establida en els article 31.3 i 133 de la Constitució Espanyola impedeix que els Ens Locals establisquen tant tributs nous com beneficis fiscals.

L’autonomia de les entitats locals per a establir i exigir tributs ha d’exercir-se d’acord amb el que es preveu en la legislació de l’Estat (fonamentalment el TRLRHL) i en les lleis que dicten les comunitats autònomes en els supòsits expressament previstos en aquella (article 106.1 de la Llei 7/1985 de bases de règim local).

El seu mitjà d’exercici són les ordenances municipals, a través de les quals exerceixen la potestat reglamentària les entitats locals en matèria tributària (article 106.2 de la Llei de bases de règim local).

Mesures tributàries urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19

Les mesures tributàries urgents que afecten l’àmbit tributari estan contingudes en l’article 33 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19 (BOE de 18 de març), sota el títol “Suspensió de terminis en l’àmbit tributari” amb vista a que els obligats tributaris puguen complir certes obligacions tributàries i tràmits en procediments de caràcter tributari.

En cap cas fan referència a la modificació d’ordenances municipals amb efectes l’any 2020, per al cas d’ordenances aprovades amb anterioritat a l’1 de gener de 2020, ni en la possibilitat d’aplicar beneficis fiscals extraordinaris que requereixen ser aprovades per una Llei.

Estes mesures tributàries s’han publicat en la web de SUMA.