L’impost de circulació i el canvi climàtic

La utilització de l’Impost sobre Vehicles com a impost verd per a lluitar contra les emissions de CO₂ i el canvi climàtic és pràcticament insignificant al nostre país, tenint més repercussió entre altres països del nostre entorn. Es fa improrrogable aprovar una llei marc europea de fiscalitat  que harmonitze i unifique la imposició tributària als vehicles en funció del seu impacte ambiental.

Com es regula en altres països?

A Espanya hi ha bonificacions mediambientals, regulades per cada ajuntament. Les bonificacions potestatives pel tipus de carburant utilitzat o característiques dels  motors  i el seu impacte en el medi ambient, poden aconseguir per llei fins al 75% de la quota a pagar, produint-se  diferències significatives  entre els distints ajuntaments. En la nostra península, Portugal arreplega l’exempció d’aquells vehicles exclusivament elèctrics o “moguts amb energies renovables no combustibles” des del 2007. Les emissions de CO₂ dels vehicles determinen un trenta per cent de la quota a pagar. D’altra banda, Andorra  no orienta l’impost  a objectius de millora del medi ambient,  mentre que a Gibraltar  no es graven els vehicles amb un impost o taxa regular.

A Alemanya es contribuïx segons la data de primera matriculació del vehicle, el tipus de motor (gasolina o dièsel), la cilindrada  i les emissions de CO₂ del vehicle (des del 2009), obeint a trams. En el 2021 estaran exempts els vehicles elèctrics de nova matriculació (exempts des del 2016  per 5 anys, i amb una reducció posterior del 50%).

En Gran Bretanya  a partir de l’1 d’abril del 2017 la dada de les emissions de CO₂ és l’únic que es té en compte per al primer any des de la seua matriculació, amb una tarifa plana de 140 lliures excepte per als quals tinguen nivell d’emissions zero, que no paguen. Els vehicles dièsel per la seua banda paguen una taxa major des de l’1 d’abril de 2018 si són considerats com a contaminants. Les taules de càlcul afavorixen en l’impost als vehicles amb menor incidència mediambiental.

A França  el TVS (Taxe sur els Véhicules de Societé)  es basa per un costat en les emissions  CO2 (g/km) i la potència fiscal (cavalls fiscals), i també des del 2013 per la data de la posada en circulació del vehicle. Es castiga amb major import als vehicles dièsel, i queden exempts els vehicles de baixes o nul·les emissions.  Hi ha un polèmic “malus” o penalització de pagament únic  per als vehicles nous amb altes emissions de CO₂; en l’exercici 2018 des de 120 g/km, per a l’exercici 2019 a partir de 117 g/km, l’any 2020  a partir de 110 g/km.

Itàlia  ha imposat una “ecotaxa” entre l’1 de març del 2019 i el 31 de desembre de 2021 en l’adquisició de vehicles segons la taxa d’emissions de CO₂.

La dispersió normativa

Les diferències  són significatives entre els diferents països. S’han anat adaptant les legislacions per a afavorir amb bonificacions i exempcions a aquells vehicles amb major eficiència energètica  i menor nivell contaminant. Resta saber si es produirà una major harmonització a nivell europeu, i com es continuarà adaptant la tributació a un entorn canviant i a la lluita contra el canvi climàtic.