Al llarg de l’any, els contribuents han de pagar una sèrie d’impostos i taxes municipals. Però coneixes les diferències entre un impost i una taxa? Quina és la finalitat de cadascun i la seua raó de ser? En este post aclarim els teus dubtes perquè sàpies exactament quines pagues i per què el pagues.

És un error comú parlar indistintament d’impostos i taxes. Però, com veurem, no són el mateix i tenen finalitats i destinacions diferents.

Què és un impost i quin és el seu objectiu

Els impostos tenen com a objectiu finançar les despeses de les administracions públiques (a nivell estatal, per exemple l’IRPF, o a nivell autonòmic, l’impost de successions i local), principalment els servicis públics, sanitat, educació, infraestructures, protecció social, per esmentar alguns d’ells.

Els impostos graven la riquesa o la propietat, o bé el consum.

En l’àmbit local els impostos que afecten els contribuents són l’IBI, el IVTM, l’IAE, el ICIO i IIVTNU, anomenat popularment plusvàlua. Els tres primers són obligatoris i estan presents en tots els municipis.

Principals impostos municipals

Entre els impostos locals, l’IBI es paga per la titularitat d’alguns drets sobre una construcció (habitatge, magatzem, nau industrial, etc..) o sobre terrenys sense construir, ja siguen rústics o urbans.

El IVTM grava la titularitat d’un vehicle apte per a circular per les vies públiques.

El ICIO es paga per la realització d’instal·lacions, obres i/o construccions etc.

La recaptació d’estes ingressos tributaris serveix per a sustentar els servicis que presten els ajuntaments als ciutadans.

Què és una taxa i quin és el seu objectiu

La diferència fonamental entre els impostos i les taxes, és que les taxes van destinades a finançar un servici o ús concret prestat per l’administració pública.

Un exemple és la taxa de guals, que es paga perquè s’està usant de manera privativa un espai públic (la zona reservada de la vorera) per a l’eixida de vehicles.

Un altre exemple és la taxa de fems, que es paga per la prestació per part dels ajuntaments del servici d’arreplegada de residus sòlids (el fem generat habitualment pels ciutadans).

Per tant, la recaptació de la taxa ha d’usar-la l’ajuntament exclusivament per al costejar el servici, no pot usar-lo per a altres finalitats. En este sentit, la llei prohibeix expressament que es cobre al ciutadà un import superior al cost del servici.